Familia Janeriana

Noticias
GENER 2026

Caritat sense Fronteres a Bello: quan la missió es torna trobada

Del 8 al 15 de gener de 2026, la ciutat de Bello, Colòmbia, es va convertir en terra de trobada per a la Missió Caritat Sense Fronteres, on joves i comunitats de diferents llocs —Bogotà, Bell, Copiapó, Còrdova, Vinya del Mar, Paraguai i Mèxic— van caminar junts com un sol cor.
Des del començament, alguna cosa va quedar clara: no es tractava de “fer coses”, sinó de deixar-nos trobar. Trobar Crist a cada rostre, a cada història, a cada porta que s'obria amb senzillesa i confiança. La missió va començar en allò quotidià: en una taula compartida, en els noms que començaven a fer-se familiars, en la certesa que quan algú se sent rebut, alguna cosa nova ja ha començat.

Al llarg dels dies, l'experiència va anar prenent forma de gestos concrets que parlaven més que moltes paraules. A la llar de nenes, la tendresa es va tornar llenguatge. Als tallers amb nens, l'alegria va confirmar que sentir-se vist pot transformar una vida. Amb les mares, la paraula va teixir comunitat; a les visites a les famílies, cada història es va tornar sagrada. A les llars de gent gran, el temps va ensenyar a aturar-se ia servir amb delicadesa. I amb els adolescents, el desafiament va ser clar: acompanyar des de la proximitat, sense problemes, amb confiança.

També hi va haver lloc per a la celebració. La missió va sortir als carrers amb música, jocs, trobades que van fer visible que l'alegria compartida també anuncia l'Evangeli. Fins i tot en els gestos més senzills —com compartir un cafè amb els qui viuen al carrer— es va revelar allò essencial: servir és reconèixer la dignitat de l'altre i deixar-se tocar per la seva història.

En acostar-se el final, el cor va començar a fer memòria. I llavors va aparèixer una veritat profunda: a Bello no només es va donar, es va rebre en abundància. Es van rebre mirades, noms, gestos, aprenentatges. Es va confirmar que la missió no és només entrega, sinó també el senyor.

La jornada de tancament, viscuda com a festa, va ser signe de tot allò sembrat: la trobada que uneix, l'alegria que convoca, la comunitat que creix. No com a punt final, sinó com un “gràcies” que es transforma en enviament.

Perquè la missió deixa empremta.
I allò viscut a Bello ho confirma amb senzillesa i profunditat:
quan l'amor té cara, l'esperança es torna concreta. 💛

VEURE TOTES LES NOTÍCIES