Festa Litúrgica
IntencionsEMPREMTES DE LA MISERICÒRDIA DE DÉU EN UN MÓN FERIT
Hi ha coses que deixen empremtes profundes a les nostres vides… persones, moments, situacions i esdeveniments. Amb el pas del temps podem mirar aquestes empremtes ia través d'elles recordar, tornar a reviure al nostre cor el dolor, la joia, l'alegria d'aquells instants que van quedar guardats per sempre.
A cada moment històric podem trobar empremtes profundes de dolor i de goig, empremtes del pas de Déu per la història. A cada època el Senyor ha donat resposta a les necessitats dels homes de diferents maneres, servint-se de diferents instruments. Déu no és un Déu aliè al dolor i al patiment de l'home, sinó un Déu que ha volgut fer-se Ell també fràgil i pobre com nosaltres, i experimentar en la seva pròpia carn el patiment i des d'allà salvar-nos.
Segurament moltes vegades t'has preguntat per la realitat del mal al món… Per què el dolor, la guerra, la gana? Per què tantes vides desfetes, sense sentit, sense horitzons? On és Déu en aquesta realitat que tant ens fa mal? I moltes vegades hauràs trobat aquestes respostes dins del teu propi cor, allà on es juga la gran batalla “entre el bé i el mal” que hi ha a cadascun de nosaltres. Allí Jesús pot regalar-te la victòria, si ho deixes obrar en tu.
Si aprens a descobrir els signes de la vida enmig de la mort… en les coses petites, en els petits gestos d'amor, en una mà estesa, en una oïda atenta a les necessitats… Allà trobaràs les empremtes de Déu. Petjades del Déu de la Vida i de l'Amor… Així obra Déu a la teva vida ia la teva història. I els sants també són aquestes empremtes que Déu va deixant per ajudar-te a arribar a Ell, sempre i en tot moment. Ana Maria Janer. Petjades d'una vida lliurada al servei de Déu i dels altres, empremtes d'una vida lliurada a l'amor a tothom sense distinció, petjades d'un Déu que s'ha volgut fer proper a nosaltres a través d'una dona que es va animar a viure en fidelitat el miracle de la misericòrdia de Déu en un món ferit…
Avui, al segle XXI, noves ferides afecten la humanitat, però Déu continua cridant-nos a treballar per la vida enmig d'una cultura de la mort, vivint un carisma que té com a centre i sentit l'amor.
CRONOLOGIA
LA MIRADA DEL COR
Ana Maria Janer Anglarill va néixer el 18 de desembre de 1800 en un petit poblet d'Espanya anomenat Cervera. El segle XIX a Europa era una època força agitada, després de la Revolució Francesa, amb molts enfrontaments i lluites de poder. Ana Maria va néixer en una llar cristiana. Des de ben petita no dubtava a sacrificar els seus temps de joc per fer companyia un amiguet malalt. Als 16 anys, Ana María Janer havia entès que el nostre Senyor la volia Germana de la Caritat…
SERVIDORA DE LA CARITAT
El 25 de gener de 1819 entrava Ana María, amb goig de la seva ànima i dels seus pares, a l'Hospital de Cervera, anomenat de Castelltort. Deia la regla del sant Hospital: “Cuidaran d'ajudar, servir els malalts i consolar-los procurant mirar-hi la mateixa persona del Senyor…” Durant els anys següents es van viure situacions molt dures a Espanya. L'any 1835 es van començar a perseguir els religiosos. Van fer fora les germanes de l'Hospital però van continuar comunicades i prestant els seus serveis de caritat solidària. Durant el curs 1836-1837 va fer classes al Reial Col·legi d'Educandes, sense deixar de vetllar per les germanes disperses dels qui era ella responsable, en qualitat de superiora.
HEROÏNA DE LA CARITAT
No és fàcil apostar per la vida al mig de la realitat quotidiana de la mort que es viu en temps de guerra. Ana María i les seves companyes atenien els soldats ferits a hospitals de campanya. Eren molt precàries les instal·lacions amb què comptaven.
L'amorosa consigna era: “Que no hi falti res a ningú”. O aquesta altra: “Que tots siguin ajudats i consolats”.
Mare Ana María, superiora de la comunitat, normalment residia a la Vall d´Ora però visitava els altres hospitals ja que era encarregada de distribuir el personal, segons les necessitats diàries, i havia de preveure els serveis, d´acord amb les ordres dels seus superiors .
A L'EXILI…
En finalitzar la guerra el 1840, les germanes van ser desterrades. Els liberals van guanyar la guerra civil, i per tant, encara que elles no havien participat per ideologies polítiques o partidàries, i havien prestat els seus serveis als dos bàndols, van haver de marxar a l'exili. Van anar a França, a Tolosa, on les van rebre les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul a l'Hospital de Sant Josep de la Greu.
El grup de les quatre germanes de la Caritat, amb Anna Maria com a superiora, van sortir d'Andorra a la tardor del 1840… A l'Hospital de la Greu ajudaven els refugiats espanyols.
LA LLAR DE LA MISERICÒRDIA
En tornar de l'Exili, l'any 1844, una vegada que van autoritzar el retorn dels expatriats a Espanya, Ana María torna a l'Hospital i es reuneix novament amb les germanes. Uns anys més tard, el febrer de 1849, la mare Janer es va fer càrrec de la Casa de caritat o de Misericòrdia de Cervera, i allà es va dedicar generosament a l'educació i cura de nens i joves orfes i pobres, i va ser per a ells una mare afectuosa, procurant que no els faltés mai pa i instrucció i, sobretot, l'afecte i l'afecte familiar. A la Reial casa de Misericòrdia, la Mare Janer va donar constantment proves de l'esperit de caritat i amor tendre als asilats, amb les incessants desvetllaments sobre les seves necessitats que socorria amb amor maternal sense excusar sacrifici. Sobre les cures que li inspiraven les seves malalties físiques, tenia un interès superior per la formació de l'home moral i el desenvolupament de la seva intel·ligència: així que la Mare era estimada per tots per les seves qualitats d'educadora.
UN ANOMENAT: LA VEU DE DÉU
Corria l'any 1858. L'Hospital de Seu d'Urgell, una ciutat propera a Cervera, necessitava ajuda urgent. El Bisbe d'Urgell, José Caixal, que coneixia l'heroica caritat de la Mare Anna Maria al camp de batalla durant la guerra carlina, li demana que es faci càrrec de l'Hospital.
La Mare respon a la seva trucada i el 29 de juny de 1859 s'hi estableix una petita comunitat.
El 24 d'abril del 1860 el Bisbe concedeix l'aprovació diocesana a la Regla de vida que li va presentar la Mare Janer en arribar a la ciutat. La Providència ofereix les primeres novícies i l'Institut neix per a l'Església. Els deu primers anys a la vida de l'Institut van ser de molt creixement i vida: noves vocacions i fundacions a ciutats de Catalunya. Déu beneïa l'obra de la Mare Janer.
TEMPS DE PROVA
La revolució de l'any 1868 i els successos dels anys següents van paralitzar aquest dinamisme. Van arribar hores de dura prova. Per disposició de la Junta local i de les autoritats corresponents, l'Hospital, les escoles rurals que regentaven i el noviciat van ser secularitzats i les germanes comiats. Es van trobar sense casa, sense feina, amb recursos escassos, en gran inseguretat, davant d'un futur incert.
Durant aquest període la mare fundadora, Ana María Janer, va romandre al marge. Va comprendre que es tractava de crear una obra nova i diferent. Ella va passar a la Casa Asil de Sant Andreu, on s'ocupava de servir els pobres, i dedicava molt de temps a la pregària.
Un cop superat el temps de crisi, Ana María Janer és triada Superiora General de l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell. Ja tenia prop dels 80 anys…
ÚLTIMS ANYS
L'any 1883, la Mare Janer acabava el temps d'elecció... Aquesta Mare conservava tota la lucidesa d'entesa i la seva memòria era feliç. “Es va dedicar d'una manera especial a la pregària i al tracte amb la gent jove que hi havia a casa de Talarn: novícies i col·legials…”.
1885, 11 de gener.
En la seva última nit, Ana María va dir ”Pare, el meu desig és morir com a penitent per amor a Crist Jesús que per mi va expirar clavat a Creu…”
A les 11 del matí de l'11 de gener, mentre les Germanes resaven la desena estació del Via Crucis, la Mare Ana María Janer mor.
A la vida de la nostra Mare trobem l'empremta de la misericòrdia de Déu en un món ferit, als cors ferits de tantes persones que s'hi van acostar i van poder conèixer de prop la seva vida de santedat.